Facemask

© Marta Garcia & Albert Carreras 2020  

No sabem fins quan però, de moment, hem hagut d’incorporar al nostre imaginari visual tot de persones amb mascareta, privant-nos d’una part important de la seva personalitat, almenys d’entrada. Potser no tant com pasaria amb els ulls, però tapant-nos mitja cara resultem molt diferents. A vegades no ens reconeixem i la nostra identitat, el qui som, queda violada per aquest element que bloqueja.

I com més propers,
    més estranys ens notem.

Amb la Marta Garcia, fotògrafa amiga, vam pensar que seria interessant documentar (a la nostra manera) aquesta necessitat de tapar-nos mitja cara. El projecte va començar en ple estat d’alarma i confinament amb tots els interrogants i les incògnites que es podien arribar a tenir dins d’una emergència que ens feia sospitar, ser prudents o malpensar més del que seria sanament convenient. Ja es preveia que no seria un projecte fotogràfic normal, sinó que necessitaria més mans de l’habitual.

Totes aquestes fotografies, que en altres ocasions haguessin tingut una sola autoria, estan fetes a quatre mans entre fotògrafs que ens han ajudat, o persones que han explorat l’autoretrat per configurar una sèrie de pandèmia, de no-somriures continguts, de dies estranys, de músiques i records permanents, d’incògnites de futur i neguits, d’intents de canvi que ja veurem si reeixiran o seran miratges incomplets.

Retrats, al final. Tornem sempre al retrat, al qui som, al repte de la persona davant la càmera, del relat nu. Tornem a acostar-nos a aquestes històries explicades pels ulls, tots diferents, impossibles d’eliminar de la nostra equació fotogràfica.