Ullcluc


Albert Carreras
Lourdes Rué
Works    About    Limited    Blog 

LA PRÈVIA NORMALITAT

Photo © VVAA
Curated by Albert Carreras, 2020














































Disseny Àlex Foix




La prèvia normalitat 

Autors

Carolina Santamaria, Cristina Climent, Elisenda Trilla, Eva Bonet, Joan Antoni Delgado, Joan Tarès, Josep Maria Vallès, Josep Maria Masqué, Mar Garcia, Maria Querol, Marta Garcia, Marta Josa, Montse Vernet, Núria Creus, Rosa Gené, Santi Boqué, Sergi Bru i Àlex Foix.

Direcció de projecte i comissariat
Albert Carreras

Disseny i impressions
Leks Print

Exposició produïda per
Casal de l’Espluga de Francolí
Museu de la Vida Rural



Tots els drets reservats
© 2020 dels autors citats

Vídeo-recorregut expo Sala Maria Font MVR





Publicació
Els museus en la nova societat cultural
Ed. Fundació Carulla, 2020
(Descàrrega)  



Publicació
La cultura transforma l'educació
La Nadala 2020. Ed. Fundació Carulla, 2020

La prèvia normalitat


En un dels últims cursos de fotografia que vaig impartir amb el Casal de l’Espluga de Francolí en col·laboració amb el Museu de la Vida Rural, en va sorgir la necessitat creativa de treballar cap a un objectiu més aterrat del que solen ser les classes teòriques i les típiques pràctiques de retrat, paisatge o bodegó dels cursos de fotografia. D’aquí en va sortir un nou curs, que vaig plantejar com una trampa, un parany productiu per aprendre’n més i fer-ho cap una direcció més concreta.

El curs es titulava Un projecte fotogràfic basat en el retrat, i tenia la intenció de crear un projecte col·lectiu amb la força del treball en equip, de la proximitat i de la representació d’un espai col·lectiu a partir de les persones que el conformen.  

Les fotografies del projecte es van fer durant principis de setembre i l'octubre de 2019 a l’Espluga de Francolí, uns dies que ara semblen els feliços anys 20. I, fans com som del treball de Richard Avedon a In the American West, el grup va fer centenars de fotografies seguint-li el fil. Era un ambient de finals d’estiu i un projecte que motivava tant a fotògrafs com a fotografiats. Res feia pensar amb el que ens vindria a sobre.  

Just quan acabàvem de fer les últimes sessions del projecte de cara a construir una exposició, la riuada del 22 d’octubre va convulsionar-nos, doblegant-nos el paisatge, prenent vides, esperances i il·lusions. Un cop terrible. I quan la cosa remuntava —amb l’aparició d’un múscul social i solidari increïble, s’ha de dir—, va arribar la COVID19 i el llarg confinament.  

Evidentment, el projecte havia quedat sense sentit, se’ns desfeia a les mans davant la realitat. Hi havia massa coses a refer al novembre i al desembre, hi havia massa coses a cuidar al març, a l’abril i al maig.

Però just ara, quan torna l’estiu i sembla que puguem albirar un descans de tantes angúnies, creiem que ha arribat el moment d’ensenyar-vos com era aquest poble en el que hem titulat la prèvia normalitat, una imatge col·lectiva que vol ser, primer que tot, esperançadora.  

És aquesta una història amb un volum de personalitat increïble, un autèntic imaginari col·lectiu a través dels 30 retrats seleccionats i de gairebé 200 fotografies més que conformen el projecte. És una foto fixa d’un moment previ que, en els últims mesos de confinament, ha anat creixent gairebé sense que ens n’adonéssim, convertint-se en un crit a l’esperança, a la comunitat, a la il·lusió... a la força dels espais compartits, de la llibertat, dels ulls que ens miren i que volen tornar a fer-se seu el que els pertoca.  

Sí, al final és un objectiu més aterrat, com preteníem. Com a projecte fotogràfic és una meravella, ens inspira, ens commou i ens fa créixer. Que la fotografia pugui aportar conceptes tan nobles és un èxit total.  

És molt difícil dirimir l’autoria de totes aquestes fotografies, podrien estar signades per tots els fotògrafs participants. Els equips de treball eren múltiples i el menys important ara és saber qui va disparar la foto, o qui va seleccionar la llum, o el lloc, qui va parlar amb el protagonista guanyant-se’n la confiança necessària davant del repte d’un retrat, qui va cuidar els detalls, qui la va editar, qui la va seleccionar... vist així, tot això ara és indiferent.

Cada foto és d’una coautoria extrema,
  i això és meravellós.  

Albert Carreras, juny de 2020


Fotos expo Sala Maria Font MVR




Publicació
Catàleg La prèvia normalitat
Ed. Casal de l’Espluga de Francolí, 2020

Mark
Works   About   Limited   Blog

Inici   Twitter  Instagram  Contacte   🦉#BeltsonRadio


© Albert Carreras, 2021