Malcus découvre les œuvres
© Albert Carreras, 2025

Lectures

Fragment apòcrif segons l'obra

El servent Malcus no era ni un fidel ni un traïdor, era simplement allà, una presència necessària pel gest que havia de venir. Ningú no el va convidar ni el va fer fora. I en aquell hort l’orella de Malcus va conèixer el tall i va caure a la terra fosca.

Ni per fe, ni per perfídia. Un cop sec, net, de ganivet o de paraula i Malcus està incomplet. El so del món es reduí a la meitat, com si només una cara del misteri li fos permesa. Aquella orella, que encara palpitava al fang, no fou ni recollida ni trepitjada pels apòstols. Es quedà allà, testimoni de la violència antiga, de la profecia mal entesa.

Apareix en un camp —sempre és una orella, David— separada del cos, com un pas d’entrada a una altra realitat. Una porta auditiva cap a l’amor. Com si l’oïda fos l’òrgan més brutal de tots, el que escolta el que no hauria d’existir.

Malcus descobreix les obres.