O B S E R V A
© Albert Carreras, 2017-?
Paisatge i imatge: la fotografia - I Seminari biennal. 19 i 20 d'octubre de 2017 Espai Caixa Girona. Observatori del Paisatge de Catalunya iCentre de Recerca i Difusió de la Imatge de l'Ajuntament de Girona.
Els fets són els fets,
però la realitat és la percepció.
Les persones assumim la realitat del paisatge visualment, de manera que el paisatge se’ns entrega o sense filtres, o filtrat per un marc que un fotògraf, o també un pintor o un director de cine, han discriminat prèviament al servei d’una narració. D’aquesta manera podríem dir que, quan no observem un paisatge directament, l’estem veient filtrat, discriminat o enquadrat segons el criteri d’un creador i sota una narració.
La lectura d’un paisatge canvia molt segons qui el mira i els seus condicionants. Per exemple, en el llibre Ambient, territori i paisatge de Ramon Folch i Josepa Bru, s’explica un cas prou clarificador. Davant un antic canal de rec en desús sobre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, es generaren dues percepcions contraposades, un observador del sector de l’arquitectura el veia com un element de potent força vertebradora sobre el paisatge, mentre que els ambientòlegs l’estaven percebent com una greu alteració sobre l’ecosistema[1].
L’enquadrament (i el re-enquadrament) és, a parer meu, la tasca més difícil de tot procés fotogràfic, juntament amb el fet d’establir una narració estable. Tot fotògraf discrimina creant una representació visual, una interpretació del paisatge que serà posada davant del públic com una nova proposta de percepció, ometent gran part dels fets en sí (els que queden fora del límit de la imatge) i – retornant a la cita d’Einstein que titula aquest article – creant una realitat a partir de la percepció que en pugui tenir l’espectador amb els seus propis condicionants. Si la narració funciona i es popularitza es començaran a crear nous imaginaris socials o culturals d’èxit sobre aquell paisatge.
Trobem molts casos d’aquests en el sector turístic, on una sola percepció idealitzada ha establert un imaginari en relació a una destinació, i ho ha fet fins al punt d’auto-reproduir-se des de multitud de percepcions i creadors, atrapats tots dins d’aquella perspectiva.
En el camp de l’art també es donen casos en relació a la percepció i l’obertura d’imaginaris. El projecte de Richard Misrach sobre la Cancer Alley (Louissiana, EUA) editat per Aperture a Petrochemical America, va ser treballat a posteriori per ampliar un imaginari visual que s’aboca al món cinematogràfic a la primera temporada de la sèrie True Detective, on el paisatge i la seva interpretació conformen elements clau de la trama[2]. La nova criatura provocava una obertura visual del treball de Misrach que, tot i ser excel·lent, no podia pretendre arribar al gran públic de forma prou rellevant com per a iniciar un debat de pes. Però una sèrie com True Detective, d’abast mundial, sí que podia.
Són exemples de que l’obertura visual de certs espais colpeix la societat tant culturalment com social. Salvant les distancies, i seguint la mateixa temàtica de Petrochemical America, l’obertura de l’autovia A-27, que actualment uneix Montblanc i Tarragona passant a escassos metres del complex petroquímic més gran del sud d’Europa, ha fet aflorar de nou la preocupació social en relació a la contaminació al Camp de Tarragona. Tot i que en els anys 80 se’n va parlar molt, el tabú, l’opacitat d’estudis o els lobbys de pressió han anat aconseguint amagar el debat sobre aquest tema.
Però l’obertura visual del que fa uns anys eren només unes llumetes a l’horitzó, a l’impacte brutal del nou paisatge posat a l’abast a través d’una nova ruta, augmentat-ne també l’impacte fotogràfic i audiovisual[3], és sens dubte una bona manera d’explicar la creació d’imaginaris amb gran repercussió a la societat a partir de l’obertura de visió, la representació del paisatge i la percepció que se’n deriva.
Albert Carreras
Girona, 20 d’octubre de 2017
[1]
(Folch, Bru, 2016)
[2]
Estudi: True Detective: Petrochemical America[en línia]. Vídeo. https://vimeo.com/168969524
[3] La Vall del Francolí. L’alè del Camp, de Produccions Saurines (en producció)